Dolors Vargas "La Terratrèmol"

(Barcelona, 1936 - València, 2016)

El Teatre Calderón de Madrid va presenciar l'inici de la seva carrera com a ballarina i cantant, allà juntament amb el seu germà Enrique Castelló Vargas (El Príncipe Gitano) va cantar les primeres cançons. Es va fer popular amb temes com Achilipú, A Tu Vera, Porom Pompero, Macarrons o Se'n va a Covadonga. La Terratrèmol és considerada una artista de gran versatilitat, que va experimentar amb diferents ritmes.

Mateu Maximoff

(Barcelona  1917-1999)

Escriptor Romero. Maximoff va néixer a Barcelona el 17 de gener del 1917, però va viure a França on els seus familiars van arribar de Rússia a finals del segle XX. Les seves obres les va escriure al dialecte dels Kalderash i en francès. Va ser internat als camps de concentració francesos, arrestat per ser gitano. La seva primera obra (Las Ursitory) va ser traduïda en 14 idiomes de les quals hi ha una sola versió inèdita a l'idioma romaní.

Els seus llibres constitueixen una obra inestimable des del punt de vista testimonial i dels records, alhora representa un pont construït per fer que es trobin dos mons: el dels roma i el dels no roma.

El 1961 es va fer Pastor Evangèlic, traduint el Nou Testament a la llengua Romaní.

Ian Hancock

(Inglaterra, 1942)

Naciò en Inglaterra, es uno de los principales contribuyentes en el ámbito de estudio romaníes. Hancock ha publicado más de 300 libros y artículos sobre la población y el idioma romaní. Estos trabajos analizan al pueblo romanì, no solo a través de la lingüística, sino también a través de la historia, la antropología y genética. Como profesor de la Universidad de Texas, ha sido nombrado “doctor honoris”. La razón de tal nombramiento es por su contribución al desarrollo y promoción de la lengua gitana, así como de la cultura e historia del pueblo gitano. 

Ronald Lee

(Mont-Real, 1934-2020)

Escriptor, lingüista i activista canadenc romaní.

Es va iniciar com a activista el 1965 a través de la "Kris Romero" (reunió judicial interna Roma) tractant de fomentar una millor comprensió entre romanins i no romanins per combatre el prejudici a la premsa escrita.

Als anys setanta, va cooperar en l'ajuda als refugiats gitanos del Bloc Oriental Comunista i de l'ex-Iugoslàvia. Al costat de Yul Brynner, Ian Hancock i John Tene van tenir una trobada a les Nacions Unides el 5 de juliol de 1978 per a l'aprovació i creació de la Unió Romaní Internacional, que es va aconseguir un any després. El 1997 va iniciar, i va ser un dels fundadors del Centre de la Comunitat i el Suport Roma (Toronto) i de l'Aliança Romero Canadenc Occidental (Vancouver 1998).

En els seus últims anys, Ronald va impartir un curs sobre la "Diàspora Romero" a la Universitat de Toronto.

Terezia Fabiánová

(Žihárec, 1930 -  Praga 2007)

Una de les més importants escriptores, poetes i compositores romaneses. Va passar la seva infància en un assentament romaní al sud d'Eslovàquia. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la seva família va ser capturada per l'exèrcit hongarès. Ella va rebre només tres classes d'escola primària, succés que relata a la narrativa autobiogràfica "Sar me phiravas andre school" (Com vaig anar a l'escola). Tera Fabianová és una de les primeres autores que van començar a formar-se a l'idioma romaní. Al "León Romano" se li va assignar una secció especial on poder publicar una selecció dels seus poemes el 1979, cançons, contes i part de la seva prosa a l'antologia "Kalí Vodis" (cap negre).

El 2006 va ser guardonada amb el Premi Mileny Hübschmannové per tota la seva carrera literària.

Nina Alexandrovna Dudarova

(Moscou, 1903-1992)

Poetessa, mestra, dramaturga, pedagoga i escriptora.

Autora de la primera cartilla de llengua romaní el 1928. Una de les primeres romanies que va publicar els seus escrits. Va ser una traductora reconeguda per diferents obres clàssiques a l'idioma Romero, el 1926, sota la direcció de MV Sergievsky, amb la participació de N. Pankova, es va començar al desenvolupament d'un alfabet gitano. A més de la seva activitat pedagògica, va contribuir a l'emancipació de la dona a través de nombroses conferències sobre l'ensenyament, la pedagogia, la literatura, la lluita contra la religió, la higiene i la salut. Publicar els seus poemes als almanacs de l'època. Va ser encarregada del disseny dels continguts didàctics per a l'ensenyament de la literatura en llengua romaní a Rússia.

Helios Gómez

(Barcelona, 1936 - València, 2016)

A la seva carrera artística va realitzar sobretot diverses obres pictòriques, poemes i cartells de caràcter anarquista i comunista. Així com treballs en ceràmica, disseny, il·lustració, actuació i ball flamenc.

En finalitzar la Guerra Civil (1936-1939) va ser enviat als camps de concentració francesos i algerians, on participa amb el paper de “gitano” a les produccions folklòriques espanyoles que es van filmar a l'Alemanya nazi.

Entre 1945-46 i 1948-54, torna a ser reclòs a la presó barcelonina "La modelo", on se celebra una exposició dels seus dibuixos, i realitza una fresca en una cel·la que servia com a oratori per als condemnats a mort, i que va passar a anomenar-se la Capella Gitana.